He arribat a la parada del bus corrent com sempre, però el bus no hi era. M'he assegut a esperar-lo. Al cap de pocs segons, quan ja començava a estar inmersa en la lectura, una dona m'ha preguntat si era la parada del 5. Li he dit que sí i he continuat amb la lectura.
Estava vagant entre l'Anglaterra victoriana quan he sentit la dona que em cridava: "El bus ya llega". M'he aixecat. La gent començava a posicionar-se per pujar tots de cop. Com sempre. Aquell autobús sembla que et digui: últim que pugi tonto (si és que entres). La dona que m'ha cridat per avisar-me de l'arribada del bus m'ha fet lloc. "Estabas tu antes que yo". Li he donat les gràcies. M'ha extranyat molt, sabent com va la gent en aquell autobús i l'alegria que s'hi respira (de res serveix penjar que ja s'acosten vacances...)
Déu ser el Nadal!
2 comentaris:
Ai sí... aquests episodis sempre fan olor de nadales i turró! Però que bonic, eh?!
Molt bon any, que ja està arribant!!
Una forta abraçada, Inia!
Moltes gràcies Violette
Que passis molt bon any, que ja queden poques hores per començar-lo!
Molts petons
Publica un comentari a l'entrada