Fa uns dies comentava amb la Sara el conflicte siri. M'havia posat a favor de l'atac de les Nacions Unides a Líbia i ara veig com amb Síria hi deu haver uns altres interessos perquè no hi fan res. Les converses amb la Sara giraven al voltant de:
Sortirieu a manifestar-vos sabent que hi ha franctiradors preparats per matar-vos?
Sortirieu al carrer a protestar sabent que els tancs us esperen?
La veritat és que sembla difícil la situació i la resposta. Jo, en principi diria que sí, sortiria igualment. M'hi jugaria la vida però què han de fer, estar de braços plegats? És molt dur dir això, saber que potser surts a demanar uns drets i que no tornaràs amb vida a casa. Segur que és una manera dissuassòria de protestes que fa que la gent es tiri enrera, però per això mateix crec que sortiria pel carrer. No se'ns pot fer callar tan fàcilment. No se'ls pot fer callar tan fàcilment.
De les Nacions Unides, del món en general, no sé què pensar. Com passa amb Gaddafi crec que hi ha d'haver una sortida. No sé quina. Però el que està clar és que el senyor Al-Assad no té cap problema per reprimir, assassinar i acabar amb la població del seu país.
Us quedarieu de braços plegats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada