Haver de dormir al sofà perquè la borratxera que has agafat la nit abans ha inutilitzat el llit és el pitjor que et pot passar. Bé, el pitjor es llevar-se l'endemà i haver de netejar els llençols i el terra. Quin fàstic! Després d'una situació com aquesta és quan et promets i et repromets que no tornaràs a beure tant, mai més. Fins que vingui la propera festa i amb un brindis per aquí i un brindis per allà hi tornis de nou.
Espero que després d'una bona dutxa em senti millor tot i que em roda tot i no tinc ganes de fer res. Per quina raó vaig beure tant ahir? Ostres, és que he oblidat part de la nit i el més trist és que crec que és una sort haver-ho oblidat. Què va passar? Recordo vagament veure en Víctor. Però no estava sol... amb qui estava? O no... perquè? Perquè? Quan veus el noi dels teus somnis a un bar lligant amb una altra persona et cau tot a terra, però sempre tens la esperança que no li vagi bé i que no arribin enlloc. Però quan veus que acaben marxant junts ben acaramelats, llavors poques opcions tens. Això és el que va passar ahir amb en Víctor i aquella noieta rossa. Devia ser a partir d'aquell moment que vaig començar a beure com una desesperada.
Us estic dient que en Víctor va marxar amb un noia. Sí, no he estat jo que encara vaig borratxa, tot i que ho pugui semblar per l'estat deplorable en el que em trobo. Des que conec en Víctor, i tot que vam deixar les portes obertes a possibilitats, no l'he vist liar-se mai amb ningú. Excepte amb mi clar. Això sí, li conec una relació sèria amb una noia. A vegades crec que no es decideix, que va provant si vol una relació estable o vol lligar cada cap de setmana. No ho havia fet mai fins ara, almenys davant meu, simplement ho comentava de tan en tan, quan ens trobàvem al llit després de fer-ho. I jo encara sóc prou estúpida per pensar que pot funcionar algo entre nosaltres.
Com veieu tinc el cap fet un embolic...
- Expectations- Belle and Sebastian
3 comentaris:
arribo tard... sucs de fruita i aspirina i ous remenats, el remei miraculós per a la ressaca.
també he passat pel desfici de beure intentant ofegar un cor malferit... però el victor aquest, com ho saps que no ho ha fet per a picar-te??? umm...
Uf! Com m'agradaria que tinguessis raó! No sé, no sé.. en principi lo nostre no era res sèrio... ara m'hauré de plantejar moltes coses!!
Quin embolic.... i no sé què fer...
Hola! és la primera volta que entre al teu blog. M´agrada molt com escrius, així, directe.
Este post em recorda molt a mi. resaca, vaga memòria... i no saber si realment allò per a tu era res sèrio. Ais...
Publica un comentari a l'entrada